Lang

EL CONFINAMENT DE L’ANSIETAT

Aquests dies tots estem en una situació nova, hi ha qui treballa, hi ha qui ho fa des de casa amb el nou anomenat “teletreball”, i hi ha qui no treballa. No obstant, les hores a casa han augmentat, estem privats de la llibertat individual de decidir allò que vulguem. El sistema aplica mesures més contundents per confinar-nos a casa, i se’ns demana a tots un exercici de responsabilitat civil i social, per tal de fer front a aquesta nova alarma social i mundial.

 

Davant de tot això, la nostra consciència ha d’adaptar-se a aquesta nova situació, i tot procés d’adaptació requereix i ens exigeix energia i esforços. Negar l’evidència de que tot és nou, i negar tot allò que ens provoca no ens porta per bon camí. Per tal d’acceptar la nova realitat, cal que considerem que tenim un nou “self” vivint aquesta nova situació. I tot el que senti aquest “self” és natural, normal i evidentment no jutjable.

 

Perdem massa temps normalment jutjant les nostres emocions, quan aquestes són sempre espontànies i no podem controlar-les (de fet intentar controlar-les sol ser una problemàtica més greu) per tant, per tal de donar espai a aquest procés d’adaptació, cal que donem espai a tot allò que sentim i vivim:

 

POR

 

Hem perdut el control, el futur ens genera incertesa a nivell de salut, econòmic i social. No podem anticipar res, i per això la nostra por salta i s’activa! Perquè no té cap estructura a la que agafar-se, és normal. Un mecanisme de supervivència en tota regla, si us plau donem-li estructura organitzada, alguna cosa a la que agafar-se.

 

RÀBIA.

 

Hem perdut els límits del nostre dia a dia, personals i laborals. Tenim persones que estan envaint espais que abans eren nostres, ens han envaït l’àrea laboral, aplicant canvis i coses que no hem tingut temps ni de valorar. La Ràbia, un mecanisme de defensa impecable apareix perquè ningú ens falti el respecte, tampoc nosaltres mateixos.

 

TRISTESA

 

Hem perdut coses, ens hem perdut fins i tot a nosaltres mateixos, allò que ens defineix i ens fa ser qui som. La Tristesa ens ajuda a acceptar allò que ja no serà, que ja hem perdut. També ens pot fer sentir sols aquests confinament, que hem perdut el contacte social que tant normalitzat teníem i que ara tant trobem a faltar. Deixem treballar la tristesa per poder-ho acceptar tot, compartim-la i deixem-nos cuidar.

 

ALEGRIA

 

Doncs si, també, gaudim-la quan apareix de forma espontània, assaboragem-la i compartim-la. No cal res més.

 

Rebutjar tot això, negar-ho i tancar-ho sota clau és el generador més gran d’ansietat que tenim. Confinem la ansietat. Un nou self governa la nau, i encara no el coneixem del tot. No el jutgem i naveguem, des de l’acceptació, el respecte i la confiança en nosaltres mateixos.

 

 

TORNAR