Lang

LA INFELICITAT FELIÇ

La recepta de la Infelicitat

 

Els últims anys han anat apareixen al mercat llibreter un munt d’escrits que donen receptes per la felicitat, camins de roses per arribar a l’autorealització i a la marevallosa terra promesa, solucions màgiques per aconseguir ser feliç i sentir-se ple i satisfet.

 

Doncs jo declaro que n’estic fart! Estic cansat de parlar amb gent que tots aquests llibres els ha frustrat més venent expectatives a les quals no poden arribar i encara es senten més malament, rabiosos i tristos. I quan més intenten avançar pel “camí de roses” més espines troben!

 

Així doncs, m’he proposat escriure una recepta per estar feliç i satisfet essent infeliç, aquí us la deixo:

 

1- Tingués moments horribles al llarg de la setmana. 

 

Perquè sí! Perquè els tindràs. perquè a la vida hi ha moments bons i moments dolents. Moments que ens fan estar enfadats, tristos o angoixats. El nostre dia a dia n’està ple. Per tant, si veus que una setmana no en tens cap…Malament anem! Surt i busca’l, segur que el tens o l’has tingut però que has fet veure que no, i llavors està a l’aguaït per atacar-te quan menys t’ho esperis. Per tant surt a buscar-lo, la millor defensa és un bon atac. Busca varis moments horribles al llarg de la setmana i afronta’ls estoicament.

 

2- Pensa els motius que tens per ser infeliç

 

Si, dedica-hi un temps a plantejar-los, si vols fes una llista i marca del 0 al 10 la infelicitat que et provoquen. Senta’t, posa’t còmode i busca motius per ser infeliç. “Más vale malo conocido que bueno por conocer”. Cal que coneguem bé quines coses ens fan estar malament, sobretot aquelles que són incidioses i que sempre tornen, que no podem canviar per més que ho intentem. Potser val la pena que els hi donguem la mà i acceptem que existeixen. Sempre és més bo que fer-se el cec i conviure-hi donan-t’hi l’esquena.

 

3- Desconfia d’aquell que et diu el que has de fer per estar bé. 

 

Aquests són els pitjors! Paràsits de la societat que creuen que tenen la recepta, són els que més s’enganyen, no hi confiïs. És més, si et diuen: perquè no proves de pendre una til·la tranquil·lament per relaxar-te, contesta: Millor un café, aviam si em dona més ritme i puc acabar d’afrontar tot el que m’angoixa. Si, val la pena fer just el contrari del que t’aconselli tota aquesta gent. Ningú sap com és la teva vida, ningú està a la teva pell, tu ets el millor conseller que tens perquè tens tota la informació, no ho dubtius i actua en conseqüència.

 

4- Equivoca’t i fracassa

 

Siusplau, engega projectes els quals saps que existeix la possibilitat de que et condueixin al fracàs. Oi tant! Cada vegada que ens equivoquem i fracassem creixem. És una mica com aquelles febres dels nens que els metges diuen: es que està creixent! Doncs igual! Equivoca’t siusplau, deixa’t adonar que t’has equivocat, aixeca’t, creix i continua. No hi ha res més meravellós que poder fer això. A vegades fins i tot equivocar-se dos cops allà mateix, senyals que et faltava alguna cosa per aprendre d’aquest error. Ara, val la pena equivocar-te si ho detectes; fer veure que no només et continuarà enfonsant en la misèria. Jo em pregunto: Com s’aixeca de terra aquell que no sap que ha caigut?

 

5- Si estàs trist, no intentis canviar-ho. 

 

Tens un mal dia, molt bé! Doncs tot allò que intentis fer per no acceptar que tens un mal dia està condemnat al fracàs! Ostres, si estàs trist perquè no permetre’s el luxe d’estar-ho. És com aquell que diu: “Ahir vaig portar a sacrificar el meu gos i avui estic trist, hauré de fer alguna cosa perquè no vui estar-ho…”. On ens hem deixat el sentit comú? Si et passen coses dolentes el més normal és estar trist, doncs ho estem i punt. Permetem-nos estar-ho, perquè la vida et dóna pals, i la tristessa apareixarà ho volguem o no, donem-li espai, deixem-la passar i així podrà marxar també. per explicar això aquí us deixo un link d’una entrevista a la radio de Víctor Amat, que ho explica millor que jo: https://soundcloud.com/radiosabadell/a-bona-hora-victor-amat-psicoleg-la-tristesa-es-un-sentiment-natural .

 

6- I per últim…Gaudeix-ne. 

 

De tot, també del dolent, també d’allò que ens fa enfadar, si siusplau, si ho sentim és perquè ho necessitem sentir. Perquè viure les emocions és com l’aigua d’un riu, a vegades són plàcides i tranquiles, a vegades les aïgues passen per moments molt agressius, d’altres tenen un ritme alegre i content i a vegades queden estancades i baixen a poc a poc. Si ens impedim sentir-ho, si construïm una pressa i deixem que es vagi omplint sense buidar mai al final es desbordarà. I serà d’una manera destructiva, trencadora, esmicolant, a pressió, violenta… i el resultat no ens agradarà.

 

Els llibres s’haurien de preocupar menys d’explicar-nos com ser feliços, d’això la societat ja en sap; i massa. Hem d’apendre a estar bé essent infeliços, gaudir d’aquests moments perquè formen part de la vida. Perquè no podem evitar-ho, la vida a vegades és injusta, a vegades és cruel i a vegades no ens agradarà. Però si fem veure que això no existeix els pals ens els enduem igual i a més no els veiem a venir. Aprendre a acceptar això ens apropa un pas més a deixar-nos viure també els moments bons.

 

Com podem pretendre viure una vida plena, si part del que ens passa fem veure que no existeix? La plenitud és acceptar el tot, les dos cares, el dia i la nit, el ying i el yang, la llum i la foscor…La felicitat i la infelicitat!

 

Comença a viure-ho tot.

TORNAR