Lang

PERDENT PERSPECTIVA SOBRE LA REALITAT

Vivim en un món realment molt complex, canviant i vibrant; L’estabilitat és poc clara i la rutina es pot posar en dubte força sovint. No obstant, per tal de poder sobreviure i no ofegar-nos en aquest mar de variabilitat, els nostres sentits i les nostres creences ens creen un espai de seguretat. M’explico.

 

Si fòssim conscients de totes les realitats, totes les maneres de fer, totes les maneres de viure diferents que hi ha en la nostra societat actualment, seria molt difícil relacionar-nos amb els demés? No sabríem mai si la distància que posem entre un i altre és la correcte per no invadir l’espai de l’altre, no sabríem mai si el correcte són dos petons o tres, o només una encaixada de mans, no sabríem mai si parlar sobre un tema de forma taxativa és el més adequat o no. La nostra supervivència ens obliga a tancar els marcs de visió, a veure i relacionar-nos amb allò que volem veure i relacionar-nos, a tancar-nos en un món que ens creem, on la gent que hi participa té unes normes i uns valors similars. Així, podem dormir tranquils a les nits.

 

Això no sol casar amb la realitat.

 

La realitat és que si surts de casa i et creues amb una dona d’origen marroquí que va tapada amb el vel hi ha tot un món al darrera el qual desconeixem i que quan el jutgem, ho fem amb les nostres escales de valors i per tant, fallem de mig a mig. No sabem què pensa, què prioritza, amb qui es relaciona i de quina manera. Si donem 10 cèntims a un mendicant al sortir del supermercat, no coneixem la seva història, com viu el món i com ha arribat on està. No coneixem res del món. Podria citar 100 exemples més i no me’ls acabaria, i no caldria anar-los a buscar en altres cultures. Podríem parlar de criminals de la presó, de gent que viu amb menys del que aparenta tenir, mossens, missioners, grans empresaris, petits autònoms, treballadors, funcionaris, etc. Tots tenim una percepció del món diferenciada; i per tant ens hi relacionem d’un mode totalment inversemblant entre sí.

 

Al relacionar-te amb gent del teu entorn, veient coses les quals només serveixen per confirmar-te a tu mateix, interaccionant pels mateixos espais, observant les xarxes socials que estan programades per ensenyar-te allò que més et sol interessar, no ens adonem que acabem tancant el nostre entorn, el nostre sistema, acabant veient allò que hom espera veure, no allò que realment existeix.

 

No obstant, de tant en tant, la realitat et fot una bona bufetada que t’obliga a replantejar el teu món. Si senyores i senyors, de tant en tant ens sentim tant a gust i tant ben trobats allà on estem que aquesta bufetada ens deixa ben servits.

 

Hem d’aprendre a conviure amb aquestes trontollades i endur-nos de l’experiència sempre quelcom. Flexibilitzar els camps de visió, no donar res per fet, escoltar realment tot allò que hi ha, no només el que nosaltres volem veure en els demés i en l’entorn, visualitzar qualsevol possibilitat.

 

No deixis mai de donar-te permís per sorprendre’t.

 

Val la pena.

TORNAR